Blog de Temps d’oci Viatges

Ara farà vint anys que em dedico al mon dels viatges, una feina apassionant com la que més. Aquesta professió m’ha permès apropar a milers de persones i a mi mateix a diferents països i cultures.  

Des de que vaig començar,però,  molta gent em preguntava: Vols dir una agència de viatges??? Creus que te futur??? Ja t hi podràs guanyar la vida??? No és millor una feina més segura??? (ja em direu que vol dir una feina segura, no?? Però aquest és debat per una altre ocasió…). 

Doncs bé, han passat molts anys,  hem viscut conflictes internacionals, grans desastres naturals, el 11 S i el terrorisme global, la reducció de les comissions aèries i d’ altres proveïdors, el naixement de les Low Cost, Internet, etc…  I encara som aquí amb més ganes i més energia que mai. El turisme és la primera Industria del mon i acumula creixements anuals impensables anys enrere. La societat del benestar, amb un nivell cultural cada vegada més alt,  ha convertit el turisme en un element de “primera necessitat”. Els grans països emergents (India, Xina, etc…) estan començant a participar d’ aquesta bogeria anomenada Turisme,  això ja no hi ha qui ho aturi.

 Tornat al nostre sector,  el que si és cert és que ha hagut un canvi de model de negoci, les agències de UCAVE estem passant de ser distribuïdors estandarditzats a organitzadors especialitzats i diferenciats. Les especialitzacions cada vegada son més i més variades, turisme enològic, gastronòmic, submarinisme, golf, aventura, religiós, singles, col·lectius gais, trekking, luxe,  etc…  La diferenciació seria simplement afegir un valor, utilitat o servei  que no faci la competència. Aquest canvi de model ,  sota el meu punt de vista no només és positiu sinó que ens posa a les mans una de les feines més creatives i enriquidores del sector turístic, possiblement la que més.

Als EEUU, pioners en aquest sector, ja van viure aquest cicle uns anys enrere. És cert que van tancar moltes agències (potser també n’ hi havia masses, com ara passa aquí) però les que van superar aquesta fase , ara treballen amb marges molt més alts i el que és més important, amb personal més qualificat. En definitiva son més professionals i son més valorats per l’ usuari, lògicament la majoria dels viatgers prefereixen planificar el seu viatge amb una agència, la paraula viatge amb majúscules, amb tot el que implica.  Crec sincerament que estem, doncs, en un moment únic. Internet, al contrari del que molta gent pensa, ens obre les portes al mon. Catalunya és un País viatger, el nostre tarannà mediterrani ens converteix, proporcionalment,  en un dels països amb més turisme emissor  de la UE. Les agències catalanes amb un nivell d’ especialització i diferenciació altíssims han estat pioneres a nivell de l’ Estat Espanyol i en moltes ocasions igualant a les Franceses o Alemanyes  en producte i professionalitat. Si sabem aprofitar el nostre know How i comercialitzar els nostres productes amb estàndards de qualitat alts, internet ens permetrà vendre’ls sense fronteres: A  Barcelona, Mollerussa, Caceres, Paris o Buenos Aires hi tindrem potencials clients, independentment del punt de destinació final (Si un original programa de Vietnam en bicicleta te interès per un Porteño, perquè no vendre-li???.  La localització física , doncs, ha deixat de ser rellevant i ara les agències creixent verticalment i no horitzontalment; te sentit tenir 10 oficines de venta en una mateixa ciutat tenint un producte molt competitiu? evidentment , no.Amb això aconseguim estructures més petites i molt més rentables que les grans xarxes. Insisteixo, tot  això va agafat de la mà de millors professionals i més ben qualificats. 

Les Agències Catalanes han estat també les primeres en turisme sostenible i solidari. Aquest, penso, que és una de les especialitats que te més futur. Soc dels que pensa que el turisme és un dels motors d’ equilibri entre el primer i el tercer mon. Per aquests paisos és una font d’ entrada de divises, però , el més important, genera llocs de treball dignes, crea sinergies entre clients i gent del País, els fa sentir orgullosos del seu territori i els fa valorar coses que no tenien interès per a ells. Sens dubte és un dels reptes d’ aquest nou segle en la que la industria turística ha de jugar un paper clau i nosaltres posar-hi el nostre grà de sorra. 

Crec que estaria bé que a nivell de les Escoles de Turisme és comencessin a fer una mena de Erasmus Solidarisi per estudiants de turisme a països sots desenvolupats, altres professions ja ho estan fent amb molt d’ èxit, aconseguint  enriquiments personals i professionals únics. El Cett una vegada més podria ser pioner en aquest àmbit, no cal dir que des de UCAVE estarem encantats de col·laborar-hi.   

Rafa Serra

Article d’ opinió publicat a la revista de CETT abril 2008.Esscola de Turisme on vaig estudiar ara fa anys, que em van demanar com a President de UCAVE